dijous, 13 d’octubre de 2016

Benvingut al món, fill

Benvingut al món, Martí!

5 de setembre de 2016. 39 setmanes i 3 dies. 7:30 del matí, em llevo com cada dia al lavabo ja que la meva bufeta està ja molt pressionada a aquestes alçades. Veig liquid mucós trasparent a la calçeta. no és tap mucós, he fisurat la bossa. 
Faig vida normal tot  el dia, i a la tarda, sobre les 16h parlo amb una amiga matrona, que m’explica que m’hauràn d’induir el part si no m’hi poso esporàdicament abans de les 12 hores d’haver fisurat la bossa amniòtica. 
Truco a l’hospital per informar i preguntar si hi podia anar a les 12h, i em diuen que si. 
Surto a caminar, a veure si em poso de part sola, si en Martí decideix venir sol al món i no l’han de forçar, però s’hi deu estar molt a gust al ventre de la mare.
Truco al meu company, que està treballant i li explico, però que estigui tranquil, que encara queden tres hores per anar a l’hospital. Em diu que ve cap a casa. 
Ens trobem mentre passejo i anem cap a casa  preparar la bossa, i per si no puc menjar durnt la dilatació, em menjo un entrepà de mortadel.la de mitja barra. Decidim no avisar a ningú fins que no sigui necessari per evitar tenir ningú pendent. només nosaltres tres, i contant les hores que queden per veure la cara del nostre fill, desitjant que tot surti bé ara amb tanta força que tenim poques paraules. 
19:00, agafem un taxi cap a l’hospital. Quan arribem ja ens estan esperant. Li entreguem a la ginecòloga els papers de les analítiques i em fa un tacte. Estic de 3 cm. M’explica que em posaran prostaglandines cada 4h fins un màxim de 6 vegades, i que pot ser que no em posi de part. Em posen la primera dosi. Una bata molt sexy i unes calcetes encara millors. Mentre em poso les calces trenco aigues, allà mateix davant de la ginecòloga. 
Tornem a la sala de dilatació de part natural que ja està lliure. Em monitoritzen i em porten sopar (vinga cap a dins també). Després de sopar comencen les contraccions. Cada 10 minuts aproximadament. comencen i es tornen força intenses molt ràpid. Entro a la dutxa, però no em calma el dolor. Necessito moure’m. cada 5 minuts. Demano la pilota, la porten, però està tan desinflada que toco a terra amb les mans, no em va bé. 
11:30 aprox, un altre tacte. estic de 3’5. una altra dosi de prostaglandines. Veig que això va per molt llarg. 
Tornem a l’habitació. Comencen contraccions molt seguides i molt, molt fortes. Noto un dolor químic, tinc la sensació que si fos un procés esporàdic ho suportaria millor. L’esquena se’m parteix cada dos minuts. Com he trigat tant a dilatar mig centimetre crec que em bloquejo i no puc pensar en positiu respecte el dolor, només espero que acabi cada contracció per tenir un minut de respir. 
Estic bloquejada i penso que no podré aguantar el dolor. Demano la peridural a baixa dosi, per notar les contraccions i la pressió però alleujar el dolor. La matrona em diu que estic de molt poc segur, li dic que porto quasi 4 hores amb contraccions cada 2 i 1 minut i que em doni alguna cosa. Em porta un suero calent, i de seguida ve la ginecòloga a fer-me un altre tacte per posar la seguent dosi. Estic de 7. Avisen als anestessistes. 
Arriben dues residents (no es presenten com a tal) amb la mascareta posada i fan sortir al meu company de l’habitació. em fan seure aixafant la panxa al limit de la camilla, sobretot no et moguis en cap moment i avisans quan vingui una contracció. 
Contracció, no em puc moure, sé que és extremadament perillós que ho faci. el dolor sense moviment és extrem. i estic sola amb desconeguts. L’auxiliar es posa davant meu i m’agafa, de cop es converteix en algú imprescindible. Contracció rere contracció, no troben l’espai. Em punxen una, dues, tres, quatre vegades. No puc més, ja he perdut el compte de les contraccions que porto aguantant sense moure’m i la tensió i por que estic vivint. Crido “que vingui algú que sapiga punxar la puta epidural!“. Avisen al metge, i em punxa ell a la primera, un parell de contraccions més i afluixarà el dolor (em plantejo moltes coses sobre la necessitat de practicar amb primípares 4 vegades a la residència, i entenc perquè entren amb la cara tapada per la mascareta, perquè després no les reconeguis) . 
Son les 4, i em fa efecte la peridural. Ens adormim una hora i mitja. Estic esgotada del dolor i la tensió de tota l’estona (calculem que van ser uns 3/4 d’hora) de tensió per l’anestèsia. 
5:30, entra la matrona i em fa un tacte, em fa empènyer. Estic de 10. em comenta que em porten a sala de parts però que ja s’esperen al canvi de torn. 
Ens traslladem. Arriba la matrona del torn de matí, m’agrada. Em fa fer un parell de pujos, i em comenta que en Martí està encaixat, però que tinc pelvis per fer part vaginal, així que em posaran una mica d’oxitocina i si no faran servir instruments. 
Aquí m’enfonso.Volia part natural, no medicalitzat i sobretot, no instrumentat. Tot al revés.  M’imagino les pales dels forceps al crani del meu fill i a la meva vagina.  Em poso a plorar. La Teresa, la matrona, m’anima, que ho estic fent molt bé, que no pateixi, m’ensenya la ventosa, i com funciona. El meu company m’empodera i seguim. Arriba la ginecòloga del torn de matí. em fa un tacte i em fa empenyer. El moment ja el tenim a tocar, ara cal serenar-se per no fer patir al Martí i que vagi ràpid. Faran servir ventosa. Vinga que aixó ho tirem endavant entre tots. Esperem contracció. Empenyo fort, molt fort. Passa la contracció, esperem la propera. El meu company i jo ens mirem, els nou mesos acaben aquí, per fi ha arribat el moment. Seguent contracció, no se d’on surt una força sobrehumana, femenina, visceral. Corona el cap i de seguida treu la ventosa, però m’ha de tallar, accepto ja que ho prefereixo a un desgarrament. Aprofito la mateixa contracció per tornar a apretar, i ja el tenim aquí! 10:30 del matí del 6 de setembre, 3kg i 47.5cm. 

Li treu el cordó del coll al Martí i me’l posa al pit. Tant petit, plorant. Mare meva aquest moment no l’oblidaré mai. Té un color rosadet i és preciós. I l’hem fet nosaltres amb tot l’amor que teníem per donar-nos. Ens mirem amb el meu company, plorem tots dos, conscients que és el millor moment de les nostres vides. Feliços com mai ho hem estat. Tenim un fill preciós, sa i meravellós. Comença l’aventura!

dilluns, 13 de juliol de 2015

CIATICA I EMBARAS

LA CIÀTICA DURANT L'EMBARÀS

Què és?

El que habitualment coneixem com ciàtica durant l'embaràs és la conseqüència de l'atrapament del nervi ciàtic per part, normalment, del múscul anomenat piramidal, que se situa dins de la pelvis i passa per damunt del nervi. 
Quan s'inflma el múscul o es contractura és quan es comprimeix el nervi. 
Acostuma a presentar-se amb dolor a una cama, desde la part lumbar en direcció cap al gluti i pot arribar fins al genoll. 
És més freqüent si prèviament a l'embaràs ja teniem problemes a l'esquena, tot i que qualsevol dona és susceptible de patir aquest síndrome durant l'embaràs. 

Perquè durant l'embaràs?

Acostuma a aparèixer després del segon trimestre de gestació ja que el pes del bebé augmenta, i això provoca una modificació de la posció de la pelvis que fa que canviem la manera de caminar. 
Aquestes modificacions, provoquen aquest dolor. 

"Durant l'embaràs" també significa que després de donar a llum, normalmet de manera espontània als pocs dies, quan la pelvis torna a la seva posició habitual, acostuma a desaparèixer. 

Què podem fer?

A casa;
  • Davant el dolor per atrapament del ciàtic podem evitar postures molt estàtiques, com estar assgudes molta estona, i si no tenim més remei, evitar la posició amb les cames creuades.
  • Correcció de la postura. Intentar alinear la columna vertebral en les postures diàries, amb una intenció de "voler créixer", que es ajudarà a caminar millor. 
  • Aplicar escalfor local, ja sigui amb un saquet de llavors escalfat, o una manta elèctrica. 
  • Aplicar suau massatge sobre la zona amb oli o alguna crema natural que ens pugui recomanar la fisioterapeuta o l'equip mèdic. 



Amb els professionals;
  • Ens ajudarà molt la fisioteràpia alhora de realitzar els estiraments específics de la musculatura afectada, de manera que deixi de comprimir el nervi. 
  • Es pot realitzar massatge, sempre en mans de fisioterapeutes especialitzades, que ens explicaran també com estirar aquesta musculatura i com pal·liar el dolor per poder gaudir de l'embaràs en la millor forma física possible. 
  • Consultar al metge. Ens podrà receptar vitamines si ho considera necessari,  tant per relaxar el nervi com per reforçar-lo si el dolor ens priva  realitzar vida normal.  




Sílvia Alonso
Fisioterapeuta uro-ginecològica
No col. 7830
699692842

donafisbcn@gmail.com


diumenge, 19 d’abril de 2015

MASAJE INFANTIL


Masaje Infantil
El Masaje Infantil, es una antigua tradición que en muchas culturas se transmite de madres a hijas. Es un arte que ayuda a establecer conexiones profundas entre el padre, la madre y su bebé.
A través de la estimulación táctil permite contactar de una forma intensa con el mundo corporal y emocional del bebé.

Beneficios del Masaje:
Provoca la liberación de sustancias químicas en el cerebro que influyen en el desarrollo de su estructura
Mejora la digestión, la circulación sanguínea y linfática, la respiración y la eliminación
Refuerza los sentimientos de seguridad y confianza
Alivia los cólicos y los gases
Refuerza el vínculo positivo
Facilita un sueño tranquilo y reparador al bebe
Implica a toda la familia, favoreciendo el respeto, promocionando un ambiente relajado y reduciendo los conflictos y la rivalidad entre hermanos
Ayuda a liberar tensiones, tanto físicas como emocionales
Facilita la expresión de los sentimientos y emociones del bebé y la posibilidad de escucharle ofreciéndole soporte y contención

CURSO DE PRACTICA PARA CERTIFICACION INTERNACIONAL DE FORMADORES AEMI (Es un curso completo, que nos sirve como práctica para nuestra certicicación)

PRECIO SIMBOLICO 25€

DIRIGIDO A BEBÉS DE 2 A 12 MESES
PLAZAS LIMITADAS


CONTACTO Y MÁS INFORMACIÓN: SILVIA

TELEFONO; 699692842

CORREO ELECTRONICO: silvianimfa@gmail.com

BARCELONA CIUDAD



Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

EL PART I LA FISIOTERÀPIA

El part i la fisioteràpia

Diuen i amb raó que el moviment és vida, i com a fisioterapeuta no se m'acut una millor definició per a tots els processos que engloben el cos i qualsevol procés de recuperació, evolució o vital.

Ja de petites necessitem el moviment perquè el nostre sistema nerviós formi la les vísceres, la musculatura i el sistema ossi, que ens farà estar de peu, caminar i viure.

Un embaràs en moviment  permet ajudar als processos fisiològics necessaris per reduir la intervenció mèdica i assumir el treball de part amb la millor situació per al naixement del nostre infant.
I és per això que des de ja fa anys a la preparació al naixement s'ha incorporat la nostra figura, la de la fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià (uroginecològica), per poder treballar la forma física de manera  concreta  per evitar les molèsties de l'embaràs, i preparar el cos per al treball de part, que en combinació amb la figura de la llevadora i tots els seus coneixements referents al part i a les cures del nadó et donaran els recursos i la informació necessària per viure el naixement del teu fill d'una manera conscient i plena. 

La preparació al part i el periné

El periné o sòl  pelvià és la musculatura que es troba al terra de la pelvis, conformant esfínters i sostenint el nostre úter, la bufeta urinaria i el recte.
És la musculatura que junt amb el treball respiratori se n'encarrega d'expulsar al nadó en el naixement, i és per això que pot ajudar molt una bona preparació d'aquesta musculatura.

.- NETTER, Frank. Netter. Atlas de Anatomía. 4a ed. 

Perquè es  important preparar-se per al part?

Ara ja coneixem la musculatura que s'encarrega que donem a llum. I és cert que les dones, només pel fet de ser dones som capaces de donar a llum, però cultural i socialment al nostre país el periné pràcticament no ha existit durant molts anys. No s'estudiava a les escoles quan es feia anatomia del cos humà, no se'n parlava i era una zona prohibida que les dones no podíem quasi bé ni mirar, i evidentment tampoc tocar.
Això al llarg de generacions ha provocat que no tinguem consciència corporal del nostre periné, i això no ens ajuda en el moment del part.
El cos ha de fer una despesa energètica gran en poc temps en una zona que no sabem com és, i sentim poc. I així es fa difícil.
Per això en la preparació al part intentem que preneu consciència del cos i apreneu a fer-lo servir de manera eficaç perquè el treball de part no s'allargui innecessàriament provocant debilitats i problemes en el post-part.

Quines millores notaré amb la part pràctica del curs?

.- Aprendràs "trucs" i exercicis  per pal·liar les molèsties dels últims mesos d'embaràs  (el mal d'esquena, cames inflades, ciàtica, rampes, punxades a les costelles,  dolor al púbis o al sacre, etc)

.- Aprendràs exercicis de respiració, postures per dilatar el dia del part, i tindràs recursos per preparar-te físicament a casa. Sabràs tot allò que pots sentir i fer quan et posis de part, i com gestionar el moment si estàs nerviosa.

.- Tractarem temes com el massatge perineal, i prendrem consciència,  i això ens ajudarà no només de cara al naixement sinó per tota la vida. La consciència perineal ens ajudarà a nivell postural i per millorar les relacions sexuals. 

.- Parlarem del post-part, i el procés corporal que viuràs com a recuperació després de donar a llum.  Necessitaràs dedicar-te un temps a cuidar-te i tornar a estar completament bé a nivell intern tant per fer "vida normal" com per estar preparada si penses en tenir un altre fill, i a nivell extern per recuperar la figura el màxim possible.

En definitiva tindràs la recepta estrella per a viure la maternitat d'una manera plena, conscient i preparada.

La nostra feina és ajudar-te, informar-te i preparar-te. Acompanyar-te en aquesta etapa vital per a què la visquis de la millor manera, ja que és un moment que no oblidaràs mai i intentarem  que el gaudeixis al màxim.

Sílvia Alonso
Fisioterapeuta uro-ginecològica

No. Col. 7830

Article publicat al blog de Llevadonas



Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons